Inhabilitats

http://www.8tv.cat/8aldia/

El judici del ‘cas Palau’ debilita la imatge política de Mas?

Hem fet tertúlia amb Manel Cuyàs, Joan Josep Queralt, Lluís Foix i Manuel Milián Mestre.

El judici del ‘cas Palau’ debilita la imatge política de Mas?

“Hi trobo a faltar el diàleg.”

Des de Madrid, Fernando Ónega ha analitzat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una perspectiva política. Ha estat d’acord a qualificar la sentència de salomònica, i ha volgut remarcar la dificultat de dictar una sentència tenint en compte tot el que implicava.

Segons el que ha explicat, la resolució judicial ha estat un terme mitjà entre el que es demanava per totes bandes: s’ha rebaixat la demanda del fiscal, però no ha quedat sense càstig el que els tres magistrats consideren com una desobediència al Tribunal Constitucional.

“Hi trobo a faltar el diàleg.”

“Em temo que la sentència del Suprem serà la mateixa que la del TSJC.”

Josep Maria Brunet ha dit que creu que la resolució que emetrà el Tribunal Suprem sobre el judici de Francesc Homs pel 9-N serà la mateixa que la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La carta que va signar Homs en què donava llum verda a la realització de la consulta pot ser la clau del judici i l’element que inculpa el diputat.

“Em temo que la sentència del Suprem serà la mateixa que la del TSJC.”

“L’Estat ha permés la barbaritat d’inhabilitar polítics per fer política.”

“L’Estat ha permès la barbaritat d’inhabilitar polítics per fer política.”

La tertúlia, sobre la sentència del 9-N

Hem fet tertúlia amb Dolors Garcia, Boi Ruiz, Montserrat Nebrera , Milagros Pérez Oliva i Marc Molins.

La tertúlia, sobre la sentència del 9-N

La tertúlia, sobre la sentència del 9-N

‘2,34 milions de condemnats per haver votat’

http://www.ara.cat/analisi/Sentencia-9N-Mas-Ortega-Rigau_0_1758424266.html

“Gairebé a la mateixa hora, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, anunciava la voluntat del seu govern de buscar la manera de tornar a fer un referèndum sobre la independència d’Escòcia”

Artur Mas ha estat inhabilitat per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant 2 anys. Ortega durant 1 any i 9 mesos i Rigau durant 1 any i mig. Tots tres pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional i per haver continuat preparant el procés participatiu del 9-N. En canvi, tots tres han quedat absolts del delicte de prevaricació.

Per això les penes són molt inferiors a la petició del fiscal, que demanava inhabilitar l’expresident de la Generalitat Artur Mas durant 10 anys i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau durant 9. No. Al final són 2, 1 any i 9 mesos i 1 any i 6 mesos.

Però tant és, Mas, Ortega i Rigau han estat inhabilitats. I ja que parlem de tipus penals, per cert, cal remarcar que sembla poc comprensible que es condemni algú per haver desobeït, que per poder desobeir hagi hagut de gastar diners públics i no sigui acusat de malversació d’aquests diners públics. No cal ser gaire rebuscat per pensar que si malversació va caure de l’acusació que l’endemà del 9-N ja consideraven cantada l’‘Abc’ i l’Alícia Sánchez Camacho en una tertúlia és perquè el delicte de malversació podria comportar penes de presó i aquí es tractava de condemnar sense fer màrtirs i, cosa no menor, això hauria volgut dir acusar l’aleshores conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, però com que té un gran prestigi internacional, fer-lo seure al banc dels acusats hauria atret molta atenció exterior.

Mas, Ortega i Rigau han estat inhabilitats i a ningú no el pot sorprendre. No ha arribat el govern a cessar el fiscal general de l’Estat i ha forçat la fiscalia a interposar querella contra tots tres per deixar-ho en no res.

2 anys d’inhabilitació per a Mas vol dir que no podrà presentar-se a unes eleccions durant 2 anys ni formar part de cap govern. Què farà ara Artur Mas? Aquesta és la pregunta, però només ell pot contestar-la. D’entrada, presentar recurs, i arribar, si cal, fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Sens dubte, haver estat inhabilitat per haver posat les urnes és un capital polític que pot ser administrat a curt, mitjà i llarg termini, però en el futur de Mas no només hi ha el 9-N sinó les derivades dels casos 3% que han esquitxat Convergència i afecten el PDECat.

El dia d’avui és molt important: l’estat espanyol ha inhabilitat Mas, Ortega i Rigau per no haver impedit que es col·loquessin les urnes, i que es col·loquessin en un procés participatiu, sense repercussions legals. Però les repercussions polítiques van ser enormes, també a nivell internacional. Van ser enormes perquè van anar a votar, vam anar a votar, 2,34 milions de persones. Aquell èxit de participació va ser indigerible per a l’estat espanyol, que havia de netejar l’afront d’alguna manera. Avui ho ha fet: ha netejat l’afront amb una condemna judicial. Va ser un gran èxit polític de Catalunya (perquè tothom podia anar a expressar-se lliurament) i per això hem dit i diem que aquest ha estat un judici polític.

El simbolisme del cas és demolidor: l’estat espanyol veu que 2,34 milions de persones participen i l’única resposta són tres condemnes (falta la d’Homs), però en el fons són 2,34 milions de condemnes. El menyspreu a una veu pacíficament expressada, en ple segle XXI, és greu.

Gairebé a la mateixa hora que el president del tribunal llegia la sentència, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, anunciava la voluntat del seu govern de buscar la manera de tornar a fer un referèndum sobre la independència d’Escòcia l’any que ve o el 2019, a tot estirar.

0 comments

Deja un comentario